En defensa pròpia, salvem TV3!

A banda de les retallades socials i dels regals als rics, la llengua catalana també està de dol pressupostari. Així TV3  ha hagut de retallar un 40% el seu pressupost en dos anys (uns 90 milions d’euros; els mateixos que perd Barajas cada any!!) i ara haurà de vigilar de no “perdre diners” si no vol que la privatitzin. Ajustar està bé, toca i és necessari, però desnaturalitzar l’instrument més potent de catalanització i de normalització lingüística és jugar amb foc. A més, a Catalunya Ràdio ja li han negat el dret a posar publicitat amb la llei Òmnibus: tota una declaració d’intencions.

Sense un cànon públic com passa a Europa (TV3 ens costa 30€ l’any) sembla que retallar el pressupost primer i després limitar la competència amb la publicitat és una clara manera d’ofegar lentament la televisió pública per poder-la privatitzar. Algú, il·lús, es pot creure allò del Ciutadà Kane, allò del Quart Poder (executiu, legislatiu, judicial i mitjans de comunicació) o allò de la premsa lliure i independent. Ai las!! Els mitjans de comunicació privats ja fa temps que són instruments de grans sectors econòmics, vinculats a partits polítics i particulars, que s’usen  per garantir que el Govern de torn tindrà en consideració aquests “guardians de la llibertat” (que deia Chomsky). I els treballadors, si volen conservar la feina (aquesta crisi ja n’ha deixat 7.000 a la voreta) han de servir irremeiablement els interessos prefixats. Quant als mitjans públics,  des de la dreta s’exclou el pluralisme polític i es té la voluntat de controlar-los:  és per això que es posa a directius amb carnet en el lloc de periodistes de prestigi .

Comptat i debatut, a TV3 li espera una competició on juga amb menys forces que les altres televisions, amb una llengua minoritzada enfront de múltiples canals en la llengua majoritzada i amb l’espasa de Dàmocles de la privatització. Ser  un referent de la normalització, un referent de la indústria audiovisual catalana i un referent de qualitat (avui és líder) només ha servit perquè el pacte de CyU-PP   posi les bases del seu declivi. L’objectiu final és l’anorreament i la salvació “nacional” a mans del grup Godó. Estem apanyats!