I l’aguinaldo?

Ja hi tornem a ser. La rutina del Nadal, de Cap d’Any i Reixos; de fer festa i xerinola;  d’atendre retrobaments i de certificar absències; temps de recolliment i de dispersió….  Amb tot, constatem que els canvis -la crisi i les retallades imposades- modifiquen alguns dels nostres hàbits. Per exemple, l’aguinaldo (o si voleu, la paga extra). Sóc conscient que no és una paraula catalana però el sentit és prou inequívoc. Sembla que el seu origen està relacionat amb l’expressió “en aquest any” (hoc in anno).

Ja a l’antigor, i en honor als déus, els amics s’intercanviaven els strenae (uns regals).  Sembla que feia referència  les Kalendariae strenae , el costum d’anar a buscar verdet del primer dia del calendari (any nou). Al cap d’uns anys era habitual que els regals fossin diferents: de les plantes es va passar a aliments i, més tard, a metalls preciosos, mobles, etc. En un origen els prínceps eren els que rebien els regals del poble, els mestres els rebien dels alumnes, etc. després del Renaixement els regals se solen fer als mossos de cafè, cotxers, perruquers, treballadors, etc.

Amb els anys, cobrar l’aguinaldo era cobrar la paga extra de Nadal. També ha perdurat la tradició del regal en forma d’aliments: el lot de Nadal. Sembla que aquests bonics costums -que, quant  als diners, a més formaven part dels drets dels treballadors que ho tenien en el seu conveni ja que la remuneració total de l’any així ho reflectia- està desapareixent perquè sempre és més fàcil retallar als que menys tenen que no afrontar el repte de canviar per tal que els que més tenen siguin els que més paguin.  Tornem al sistema antic i dèspota!