Traduir no és trair

Des del càstig bíblic de Babel els humans ens hem dedicat a traduir d’una llengua a una altra. Els processos centrípets i centrífugs de les llengües ens han portat a la situació actual amb més de 3.000 llengües al món i encara no 200 estats: el plurilingüisme és una realitat al món malgrat els esforços de molts estats, com l’espanyol, de fer perdre les llengües que no són de la nació hegemònica.

En moltes novel·les traduïdes trobem errades i curiositats ja que les traduccions (amb o sense traïció) tenen vida pròpia. Les llengües importants són les que tradueixen molt i les que són traduïdes. A l’estat espanyol ser traductor no és una bona  manera de fer-se ric i no deixa de ser curiós que moltes vegades toqui fer versions en castellà peninsular i en sud-americà per agradar els lectors: fins i tot han volgut crear una mena de llengua neutra per abaratir costos… quan això passa entre el català del Principat o el del País Valencià solem patir un drama monumental (vegeu la recent estrenada gramàtica del valencià o el tema dels diacrítics de l’IEC) però sovint només oblidem que les llengües es parlen i que la nostra manera d’entendre el món passa per sentir-nos propers al que llegim/parlem (Humboldt dixit).

Què passa quan som a l’estranger i no podem traduir un concepte perquè no tenim el referent cultural-social que el sustenta? Aquest estiu vaig ser a Alemanya amb l’Helena i vaig comprovar que no sempre es troba la traducció. Així tenim Fernweh que és el contrari de la nostàlgia, les ganes de viatjar i no poder fer-ho;  Kummerspeck que és l’excés de greix per menjar massa fruit de l’estrés; Schnapsidee que són les idees inconnexes que tenim quan estem beguts o Treppenwitz que és el comentari o idea que volies dir en una conversa però que se’t fa present quan has marxat.

Quan viatges sempre tens sorpreses. Anant de Berlín a Dresden vam descobrir una retolació bilingüe a unes estacions de tren. Semblava polonès… però no ho era, massa lluny de la frontera! Ho vam preguntar i era sòrab, una llengua eslava (està molt relacionat amb el txec i l’eslovac) parlada per unes 50.000 persones (tots bilingües) a l’antiga Lusàcia (entre Saxònia i Brandenburg) i s’autoanomenen Serby.

No sempre podrem traduir amb una paraula allò que l’emissor ens ha dit… però segur que podrem ser partícips d’allò que ha dit i de la nostra capacitat d’adaptació a uns entorns plurilingües. A vegades entendre l’altre parteix d’una premissa: la voluntat d’entendre’l. Tot i el pes omnipresent de l’anglès al nostre món la reedició d’una Babel anglòfila és una entelèquia: visca el plurilingüisme!

Imatge: Pieter Bruegel the Elder