Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2017

9influenceratribus

L’altre dia a Reus, al carrer Monterols, hi havia un enorme bullici de persones. Encuriosits vam preguntar què passava i ens van dir que una famosa bloguera era a la inauguració d’una botiga. Ves per on! Després de portar tres treballs de recerca de batxillerat sobre els influenciadors (influencers), youtubers, bloguers (bloggers), etc. en tenia una primera constatació empírica i no  només del report dels alumnes.

En aquestes latituds s’admira molt i molt al triomfador i aquesta “professió” –vinculada a la comunicació empresarial- és la imatge idíl·lica de molts joves que volen emular els seus ídols i, perquè no dir-ho, fer-se famosos i guanyar calerons. Res a objectar! Que el nostre món gira sobre les comunicacions i les xarxes socials és una evidència irrefutable… i cada vegada més. De la mateixa manera que els companys de dibuix tenen sobre la taula Treballs de recerca (els TdR) de còmics digitals, als que ens agrada el món de la comunicació ens trobem abocats a aquests treballs fruit dels protagonistes del moment: els influenciadors.

A Catalunya som els únics a l’Estat que encara fem aquest treball d’investigació a Batxillerat i amb un valor –gens menyspreable- d’un 10% de la nota. Jo sóc dels que hi veig bondats: és un primer assaig de redacció científica i és un primer treball que obliga a afrontar-se a una defensa pública d’una tesi.

Per als professors no deixa de ser una oportunitat per aprofundir en algun tema –més o menys proper- i sempre aprenem alguna cosa nova!

PS. http://www.apd.es/ver-entrada-blog?id=293583863&blog=11

 

Anuncis

Read Full Post »

Tractat Pirineus.jpg

Arran de les declaracions de Lluís Llach sobre l’obediència a les lleis vigents quan s’iniciï la desconnexió d’Espanya hi ha hagut molt de soroll mediàtic. Al final però, més enllà de dir les coses pel seu nom, el cantautor posava en evidència que quan hi ha dos legitimitats en xoc cal decidir quina és la que preval. Això no és nou, les Tretze colònies britàniques que es van independitzar per formar els futurs Estats Units d’Amèrica no va demanar permís a la reina d’Anglaterra per declarar-se independents. Literalment, van exercir la seua sobirania i van declarar la seua llei com la nova llei vigent. El mateix van fer les colònies d’Espanya a Sud-Amèrica.

El president Macià hi va fer sovint esment en els seus discursos a Madrid. Tenim una confrontació de legitimitats i de sobirania, és a dir, de capacitat de decidir i no ser només un acceptador de la sobirania de l’altre. Sovint sentim parlar de sobiranies compartides però al final la representació de tot plegat és la que és: volem tenir una selecció de futbol pròpia? Volem ser amos dels nostres errors i dels nostres encerts? Volem decidir sobre els llots de Flix o el Castor? Quan algú es formula aquestes preguntes i diu “Sí, amb Catalunya” està expressant que vol dir tenir una sobirania pròpia; els que opten per “Sí, amb Espanya” es declaren seguidors de l’altra sobirania i deixen sense efecte la catalana. Volem tenir la clau del nostre futur o no?

Després de rebre el comtat del Rosselló el rei Lluís XIV declarava que “L’ús de la llengua catalana em repugna i és contrari a la dignitat de la nació francesa”. Exercia la nova sobirania sobre els nous territoris que li havien regalat des de Madrid el 1659 amb el Tractat dels Pirineus (escena que immortalità Laumosnier). Oh, fronteres que belluguen! Molts diuen que no cal noves fronteres però no veig pas que Espanya ja hagi renunciat a Melilla, Ceuta, o les Canàries… quines són les fronteres que estem abolint?

Com deia Voltaire, a Catalunya pot prescindir de l’univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir de Catalunya”. Per tant, si volem poder fer el ridícul a Eurovisió… ens cal tenir sobirania.

 

 

Read Full Post »

prejudicis

Els conflictes lingüístics són habituals en els estats del món però a vegades es presenten de forma subtil. Fa uns dies llegia una crítica -de Carles de Rosselló- a l’entrenador Luís Enrique, ja que és capaç de respondre en italià a una pregunta d’un periodista havent estat 6 mesos a Itàlia i no ho fa en català quan porta 14 anys a Catalunya. També vaig llegir que un periodista eslovè, Igor Bergant, va fer una entrevista a la televisió pública balcànica al conseller Romeva en català. El comunicador sabia francès i castellà i havia estat algunes vacances a Catalunya però s’hi va atrevir per demostrar respecte a l’entrevistat. Ens trobaríem entre l’atracció i la repel·lència, no? No parlem pas d’una simple capacitat de fer-ho! L’actitud envers les llengües és clau. Així, per exemple, Francisco Franco -un dels grans perseguidors de la llengua catalana- tenia molta confiança en una vident catalana -la germana Llimargas de Gràcia- que només sabia parlar català. Patia per entendre-la però l’anava visitant. Quan convé oblidar-se dels prejudicis lingüístics es fa, no?

Fa poc ha aparegut una entrevista al diari El País on el company Jean-Marc i jo mateix, des de l’Institut Antoni de Martí i Franquès, apuntem idees per millorar l’aprenentatge de llengües d’una forma integrada, sense deixar de basar-nos en la llengua catalana com a instrument bàsic i cohesionador. Els resultats no prou bons en expressió escrita ens hi fan reflexionar. Ens cal més coordinació i saber què fan els companys. Si el món és plurilingüe i ajustat, nosaltres hem de ser docents eficients lingüísticament parlant.  Els nostres alumnes, petits ciutadans, ho necessiten.

 

Read Full Post »

%d bloggers like this: