Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2018

queta.gif

El nou document orientador sobre les llengües als centres educatius (enllaç) no ha passat desapercebut. He trobat per la xarxa i en premsa crítiques de persones que no s’han llegit el text i que tampoc coneixen la realitat diària dels centre educatius; d’altres que sí. Les crítiques documentades sempre són benvingudes perquè ens fan reflexionar.

Sóc llicenciat en filologia catalana (UdL) i castellana (UNED) i en el centre del qual sóc director, el Martí i Franquès de Tarragona, fa anys que apostem pel plurilingüisme sense que això es vegi com un atac a la llengua del país. No hi ha res en el Document que ens sembli nou i explicita el català com a llengua vehicular. Al centre hem sigut pioners en aplicar el programa Avancem (en el tractament integrat de llengües: català, castellà, anglès, alemany i francès) perquè ja hem dit més d’un cop (vegeu-ho) que ens cal eficiència lingüística més que una batalla d’hores: per exemple, tenim 70 alumnes per nivell que fan dos matèries al 100% en anglès (AICLE) i la idea és ampliar el nombre d’alumnes que rebin sessions en anglès (GEP, no al 100%) ja que hi ha una restricció d’hores de professorat per fer-ho.

Si tots els companys de secundària fóssim curosos en l’ús de la llengua catalana segur que el pes compensatori de les hores d’anglès seria beneficiós per la competència lingüística, en general. El problema del país no és el text sinó quantes hores de docència en matèries es fan realment en català a secundària (hi ha estudis que indiquen que només el 50%) i quina és la llengua d’interacció dels professorat amb l’alumnat. En entorns on el català és la llengua minoritzada i minoritària,  no fem cap favor a aquest alumnes si no els ensenyem tots (i en tot moment) la llengua pròpia del país ja que tenen unes deficiències enormes i més d’un prejudici.

Però podem demanar sempre heroïcitats als centres educatius? Un 88% dels catalanoparlants es passen al castellà si l’interlocutor hi parla. Potser que tantes vestidures esgarrades no són més que una frustració pel poc valor que li donem a la  nostra llengua fora dels centres educatius. El que sí que és alarmant és que el 85% de les hores de dibuixos animats a la televisió que veuen els nostres infants és en castellà ja que no tenim ni un trist canal exclusiu per a nens (del cinema, videojocs, etc. no en parlem!).

Potser caldria que els salvadors del català fóssim tots en tots els moments i contextos i no només que assenyalem amb el dit als que regulen una part, molt important, de la base del coneixement lingüístic dels nostres alumnes – petits ciutadans.

Avancem. Seguim!

Anuncis

Read Full Post »

cio_digital_transformation_resource.jpgDes de sempre la tecnologia ha fet que les evolucions hagin transformat el mercat laboral i la vida diària de les persones. Això ha portat a l’obsolescència oficis que havien tingut un paper imprescindible fins llavors: els copistes versus la impremta (el millor invent del segon mil·leni), els cavalls de correus versus el telègraf, la impremta tradicional versus la digitalització, etc.

El món periodístic ha estat un dels més castigats per la crisi econòmica i per la digitalització-audiovisualització. N’hi ha, però, que n’han sortit reforçats: el The New York Times. Han aconseguit mantenir el nombre de treballadors però, aquí hi ha el canvi, els perfils han canviat. El diari ha dedicat molts recursos a formar els seus bons professionals en “paper”  al “disseny digital i vídeo”: l’actualització d’habilitats és imprescindible; no hi ha miracles.

De fet, moltes fonts ens indiquen que el 60% dels joves d’avui (els mil·lenials) treballaran d’aquí a 20 anys en professions que no existeixen encara, molt tecnològiques i d’estudis de formació professional o universitària: hacker blanc, controlador aeri de drons, monedes virtuals, transport intel·ligent, etc.

I dos preguntes cabdals sorgeixen en el món de l’educació: Què ensenyem? i Com ensenyem? La primera sembla que ens porta cap a un aprofundiment de les habilitats transversals (no tant l’eina concreta) i una projecció cap al futur laboral. La segona interpel·la al docent directament i ens demana ser motivadors i, com en el cas del diari nord-americà, a perfilar-nos per adaptar-nos més concretament a un món canviant.

Això sí, sense el bon treball a l’aula no hi ha professió. La ràtio d’alumnes, la ràtio d’equipament informàtic del centre, els equipaments propis dels alumnes i el seu ús a l’aula, la imprescindible formació del professorat en el centre,  etc. són factors clau per poder aplicar el model “teòric” amb un mínim de garanties d’èxit més enllà dels “bolets” experimentals que sovint es mostren com a únics referents vàlids.

Molta feina i bona feina a fer. Seguim amb il·lusió!

Imatge extreta  https://enterprisersproject.com/what-is-digital-transformation

Read Full Post »

%d bloggers like this: