Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Cultura digital’ Category

Ja fa temps que la tecnologia evoluciona molt ràpidament. El 5G (40 vegades més ràpid que el 4G) i la internet de les coses (amb màquines connectades en instants) sembla que són per demà (el 2020) malgrat que la nostra preparació és encara escassa i les incògnites sobre l’afectació en la nostra vida molt i molt grans.

Rellegint J. M. Lassalle, la sensació més generalitzada és que la tecnologia ens supera i, als més conscients, ens espanta. Els valors de la revolució francesa (els Drets de l’Home) estan contra les cordes en el marc de la revolució digital: els robots per tot, la dictadura del algoritme, la tempesta de dades, etc. els humans sembla que passem de protagonistes de la Història a mers complements de la tecnologia: som el “software” del nou món i som bescanviables!

La intel·ligència artificial està posant difícil el món vist segons l’empirisme de Hume: el coneixement ja no es troba a la realitat sensible. La crueltat i l’ocultisme tenen molt camp per córrer en els entorns digitals (una “bombolla” de pseudorealitat). A cada “like” o “aplicació gratuïta” estem venent (o prostituint) la nostra llibertat. El futur ens porta a un món cada vegada més biomètric on els ordinadors ens interpretaran somnis i pensaments en funció del nostre iris o batecs del cor; i cada vegada més aprendran sols a partir de nosaltres per superar-nos i deixar-nos sense feina.. Com en tantes ocasions, les novel·les de ciència-ficció seran només el pròleg de la realitat científica futura.

Què hem de fer per evitar aquest cavall de Troia? No renunciar al control democràtic d’aquest entorn digital; i la Unió Europea és l’únic ens polític que ho pot encapçalar (ni Rússia, ni Xina ni els EUA volen fer-ho). Ni tot pot ser gratis ni tot ha de ser per ara mateix. Cal parlar de la propietat de les dades i fer sentir la veu dels humans: són dades nostres. Estem a les portes d’un nou pa i circ on la hiperconnexió ens farà perdre el valor d’humans. Ens hi posem?

 

Imatge: https://auta.org.ar/nota/val/410/val_s/2/semana-cibernetica-participaron-los-mejores-expertos-de-seguridad-en-internet-de-la-universidad-de-tel-aviv

Read Full Post »

Missing-Person-Investigation-Procedure

Fa unes setmanes que hem conclòs la valoració dels treballs de recerca. Aquesta és una de les novetats del currículum educatiu català que no es comparteix a Espanya. Els treballs compten el 10% del batxillerat i, per tant, són gens negligibles. Amb tot, la controvèrsia sobre la seua utilitat sempre plana per les sales de professors així com el sistema d’assignació de tutors per a dur-lo a terme.

Personalment sóc dels que veig bondats en la proposta dels treball de recerca. Són nombroses les institucions i, sobretot, universitats que premen aquestes recerques. Crec que l’alumnat assaja, amb tots els suports que encara li calen, una petita (i a vegades no tan petita) investigació que li hauria de servir per tastar una vida acadèmica futura i aplicar procediments nous, transferir coneixements i incentivar el seu esperit científic. Cal doncs avaluar la maduresa en iniciativa, ordre, rigor, constància, la competència informacional i l’assoliment dels nous continguts adquirits.

En el meu cas, aquest any he tutoritzat vuit treballs però tots vinculats a la comunicació en l’era digital. Eren alumnes que l’any passat vaig tenir en una assignatura de centre que es diu “Comunicació digital” que serveix per fer un primer “bany” en la història de la comunicació humana i la seua vinculació amb la tecnologia: el text i la imatge (en qualsevol format i disciplina) passen a ser els protagonistes de l’estudi. El resultat ha estat bones recerques sobre màrqueting digital, periodisme de dades, youtubers, comunicació interpersonal, imatge sexista, “fake news”, “big data”, els perills a la xarxa i les portades ideològiques.

Potser és que tiro de romanticisme però veure que els alumnes aprenen tot investigant en alguna cosa que els fa il·lusió (que no és imposada) i que podem compartir amb altri no només els enriqueix a ells sinó que per mi és una font d’informació i de sapiència: Tots jorns aprench e desaprench ensems de Jordi de Sant Jordi.

Imatge extreta de: https://london-privatedetectives.co.uk/london-missing-person/missing-person-investigation-procedure/

Read Full Post »

cio_digital_transformation_resource.jpgDes de sempre la tecnologia ha fet que les evolucions hagin transformat el mercat laboral i la vida diària de les persones. Això ha portat a l’obsolescència oficis que havien tingut un paper imprescindible fins llavors: els copistes versus la impremta (el millor invent del segon mil·leni), els cavalls de correus versus el telègraf, la impremta tradicional versus la digitalització, etc.

El món periodístic ha estat un dels més castigats per la crisi econòmica i per la digitalització-audiovisualització. N’hi ha, però, que n’han sortit reforçats: el The New York Times. Han aconseguit mantenir el nombre de treballadors però, aquí hi ha el canvi, els perfils han canviat. El diari ha dedicat molts recursos a formar els seus bons professionals en “paper”  al “disseny digital i vídeo”: l’actualització d’habilitats és imprescindible; no hi ha miracles.

De fet, moltes fonts ens indiquen que el 60% dels joves d’avui (els mil·lenials) treballaran d’aquí a 20 anys en professions que no existeixen encara, molt tecnològiques i d’estudis de formació professional o universitària: hacker blanc, controlador aeri de drons, monedes virtuals, transport intel·ligent, etc.

I dos preguntes cabdals sorgeixen en el món de l’educació: Què ensenyem? i Com ensenyem? La primera sembla que ens porta cap a un aprofundiment de les habilitats transversals (no tant l’eina concreta) i una projecció cap al futur laboral. La segona interpel·la al docent directament i ens demana ser motivadors i, com en el cas del diari nord-americà, a perfilar-nos per adaptar-nos més concretament a un món canviant.

Això sí, sense el bon treball a l’aula no hi ha professió. La ràtio d’alumnes, la ràtio d’equipament informàtic del centre, els equipaments propis dels alumnes i el seu ús a l’aula, la imprescindible formació del professorat en el centre,  etc. són factors clau per poder aplicar el model “teòric” amb un mínim de garanties d’èxit més enllà dels “bolets” experimentals que sovint es mostren com a únics referents vàlids.

Molta feina i bona feina a fer. Seguim amb il·lusió!

Imatge extreta  https://enterprisersproject.com/what-is-digital-transformation

Read Full Post »

adiccion-internet-tecnologias_0

Ja fa anys que els avenços tecnològics ens situen en un escenari de present canviant i amb unes propostes de futur que s’han de revisar l’endemà que s’han formulat.  De la societat millennial passem a la societat avatar… ja ens queda poc de la societat líquida. Ara ja som a prop de viure una altra vida dins de la nostra. Els nous avatars tindran tota la nostra informació vital i, com una mosca collonera, ens diran com hem d’actuar per ser més saludables, millors, etc. Quin suplici! Potser hi haurà relacions sexuals -platòniques o no- amb màquines… i en el millor del casos ho controlarem tot. Amb tot, però, hackejar persones és ja una realitat: ens poden alienar la veu o ens poden fer un vídeo del que estem explicant a una càmera amb un delay de pocs segons i canviar tot el que diem.

Tot això són un munt de dades. Els dubtes legals sobre com gestionar les dades seran els nous conflictes del futur. Com es va regular la industrialització caldrà afrontar aquesta nova revolució laboral i global. A la feina sembla que els humans només mantindrem una prevalença per gestionar imprevistos, treballar en equip, cultivar l’esperit crític, exercir la generositat i la confiança o consolidar uns valors ètics.

Com hem d’afrontar tants canvis als centres educatius? El que ens farà humans no només serà la capacitat de gestió tecnològica -obsoleta i mudada en pocs anys- sinó com sabem “cultivar” la condició humana en el marc d’una societat aïllada per la tecnologia i, sovint, esclavitzada per allò “nou”. Tot apunta que  el primer refugi serà, com massa vegades, els centres educatius. Una part dels adults ja es prescriuen desconnexions tecnològiques però en els adolescents l’addicció és més forta i els centres haurem de ser, de nou, el far que il·lumini la foscor: normes, hàbits, aprendre a tolerar l’espera i la desconnexió, ser cooperatius i crítics, ciutadania, etc. A això li podem dir filosofia, ètica o senzillament fer de professors/tutors. Esperem no haver-ho de fer sols, segur que moltes famílies hi seran. El repte és gran, el futur incert… com sempre; a la feina companys!

Imatge: https://www.webconsultas.com/mente-y-emociones/adicciones/por-que-somos-adictos-a-internet

Read Full Post »

Big brotherLa Revolució Industrial va obligar que els nous semiesclaus, els treballadors explotats, haguessin d’unir-se per reivindicar davant dels amos unes millors condicions de treball i uns sous dignes. La lluita va ser molt dura i van ser moltes les víctimes d’una explotació sense ànima com reflecteixen obres realistes de la literatura universal: “Els Miserables” d’Hugo, “Oliver Twist” o “Temps difícils” de Dickens, etc. Després de  la Segona Guerra Mundial les democràcies europees -sota la pressió del bloc soviètic- van legislar per absorbir bona part de les reivindicacions laborals i evitar així viure en una societat que s’assemblés a un polvorí social. Orwell escrivia el 1949 la seua gran obra, “1984”, que culminava la simbiosi, llavors fictícia, entre la dictadura i el control de la privacitat.

De la mateixa manera que llavors, són moltes les veus que alcen les veus avui per exigir una legislació que protegeixi la ciutadania dels abusos que poden provocar la mineria de les dades (el big data). Huxley en “El món feliç” o la pel·lícula “Gattaca” posaven el marc mental per entendre una societat futura (encara hipotètica) que usava les dades per establir una jerarquització social. Algú no pot imaginar una asseguradora que coneixent totes les nostres dades i que no ens apugi la pòlissa? Sempre que hi ha hagut una tecnologia amb aquest grau de transformació de les regles de joc vigents ha calgut un moviment social per corregir-ne els excessos. El poder sempre es vesteix d’un fals “no hi ha alternativa” per perpetuar-se. Tot se’ns presenta com la decisió inevitable d’un algoritme que ens aboca a la solució predeterminada.

Els europeus vam avançar molt el 25 de maig passat quan vam rebre molts missatges sobre la nostra privacitat gràcies al reglament general de protecció de dades. Els avenços i les aplicacions continuaran apareixent i permutant-se en la nostra vida, la batalla per la nostra privacitat -el nou gran negoci- continua. La literatura ens ha servit sovint per veure el futur. Com deia el poeta Wallace Stevens, la imaginació “és una violència interior que ens protegeix d’una violència exterior”. Tots alerta; el Big Brother us vigila.

  1. Imatge extreta de https://www.securitycameraking.com/securityinfo/big-brother-watching/

Read Full Post »

Ramses_II_at_Kadesh

Des de l’època de Ramès II sabem que la manipulació informativa és una arma de destrucció massiva i de discriminació: tot i no guanyar la batalla de Kadesh contra els hitites -la que més carros ha tingut en combat-  es va fer esculpir a Abu Simbel com un gran heroi.  Els nostres comtes-reis també dictaven les cròniques amb una certa tendència a l’afalagament. Els nazis van reelaborar i magnificar aquestes pràctiques que després han seguit la majoria de governs “democràtics” i, per descomptat, les dictadures de dretes i d’esquerres.

Als EUA  Sara Wysocki va ser la primera mestra acomiadada perquè l’algoritme de l’escola deia que era una mala docent malgrat no tenir cap informe en contra. És cert que el model anglosaxó és molt empresarial però faríem bé aquí de no copiar un  model educatiu on els números siguin l’únic valor a tenir en compte. En el món policial dels EUA es preveu l’índex de criminalitat i, per tant, es posen més recursos en els barris marginals però no en els dels grans centres de poder empresarial on s’estafen molts més diners. S’accentua així l’estigmatització de certs sectors de la població.

Ara som més finets i deixem que el big data i les matemàtiques dictin la nova manipulació. La doctora Cathy O’Neil parla obertament d’ “armes de destrucció matemàtica” i d’amenaça real a la democràcia. Per l’autora, fiar-ho tot a uns algoritmes sense valorar que les dades que posem poden alterar el càlcul final és manipular. Tot plegat ens porta al principi de GIGO (garbage in, garbage out) que ens remet a la irracionalitat inherent a la racionalitat numèrica: si poses dades errònies o sobredimensionades tindràs resultats erronis.

Ara que estem immersos en el mundial de futbol de Rússia… algun algoritme ha sigut capaç de preveure les clàssiques sorpreses? La vida, lluny de la fredor dels números, tendeix a fluir amb una anormalitat normalitat… tota una paradoxa!

Read Full Post »

55552060c621b-full_cropped

Els dies de l’atemptat era pel centre d’Europa i per informar-me he combinat les xarxes socials i diverses televisions internacionals. Aquest fet m’ha permès comparar  com s’ha tractat la informació des de fora del país. Des de l’endemà dels atemptats TVE Internacional obviava tant com podia el nostre Govern i només apareixien paraules dels ministres (Interior i  Sanitat), del president Rajoy i del rei (va venir a fer-se fotos amb víctimes i poca cosa més). A ulls del món tot havia de semblar que era obra i gràcia d’un govern espanyol absent en la realitat.

No contents amb això els diaris de Madrid (a excepció de Diario.es i Publico.es), tertulians i columnistes diversos han volgut construir una postveritat on els Mossos i el Govern són uns deslleials i ineficaços perquè només pensen en la independència. S’han dedicat a mentir sense escrúpols, la claveguera de l’estat tufeja molt! Óscar Dalmau piulava per demostrar aquesta lògica: Mosso que mata 4 jihadistes = exlegionario. Terrorista que mata innocents = independentista. Curs per fascicles de manipulació informativa.  Podem afegir-hi: un correu de consulta a un mosso = a comunicació oficial del govern belga, invenció de paraules del president de la Generalitat, etc. I, finalment, després de la manifestació hem vist imatges trucades o plans esbiaixats per esborrar o limitar les estelades i les crítiques al rei pels vincles amb la monarquia saudita.

Davant d’aquests fets tan greus, he rellegit un assaig de Chomsky,“Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Media”, que analitza com funciona el control subtil del poder democràtic vers els mitjans.  La tesi conclou que “la propaganda és a la democràcia, allò que la repressió és a un estat totalitari” ja que els mitjans “lliures” estan subjectes a 5 filtres: la propietat del mitjà correspon a grans grups econòmics, viuen més de la publicitat que de l’audiència,  les fonts d’informació depenen de les institucions i d’empreses amb parcialitat manifesta, els grups de pressió pressionen els mitjans i, finalment, les normes dels periodistes. Els mitjans són capaços de mobilitzar el consens públic sota les seues perspectives (el seu relat) i alhora donen l’aparença de consentiment democràtic.

Comptat i debatut, els imams radicals mediàtics de l’espanyolisme rellegeixen la seva llei sagrada, prediquen des de molts alts minarets (finançats amb subvencions, publicitat de l’Estat o per grans empreses “semiestatals”) i continuen malaltíssament obcecats amb la seua Guerra Santa contra els infidels catalans sota el crit “Espanya és gran!”.

Imatge: We’re all wanting the truth.

Font: http://www.voicesofyouth.org/en/posts/media-manipulation

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: