La nostra ciutat té una llarga tradició de mercat i fires. A l’època medieval, la de la vila closa, la plaça, com encara avui, era el lloc on fer-hi el mercat setmanal (l’antiga fira de Sant Antoni) i aquest privilegi fou atorgat per Pere III el Cerimoniós en un document signat el 1338 que es conserva a l’arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona. La plaça, el primer raval, tenia quatre portals que permetien l’accés al poble que era dominat pel castell i l’antiga església de Sant Pere: portal d’Arbeca, de Lleida, de Cent i del Rosselló (que encara avui guarda l’entrada a la plaça des del carrer la Bassa). De fet, però, eren dos les fires autoritzades, la ja citada i l’atorgada per Ferran II el Catòlic, el 19 d’agost, per Sant Bernat.
De l’època medieval i moderna en tenim pocs documents o referències però sí que es pot demostrar una puixança de la referencialitat territorial de la fira de bestiar des de finals del segle XIX fins entrat el segle XX. Després, malgrat la “febre de l’oli” dels anys 20 del segle passat no consta una vinculació entre la ciutat i la fira. Aquest llanguiment, i canvi de model de tracció agrícola, només es redreçà el 1964 quan la nova fira, bàsicament de maquinària agrícola i comercial, posava el nom del poble de nou al bell mig de les dinàmiques econòmiques primaverals; el Terrall era el centre d’aquest aparador a l’aire lliure.
El 1998, amb l’alcalde Estradé d’ERC, es posa en valor de forma singular el producte estrella de la comarca, l’oli. La 1a Fira de l’oli verge extra permet l’impuls del sector de l’oli amb la suma d’esforços de l’administració i de la D.O. P. Les Garrigues i de diversos molins privats junt amb l’Escola d’Hostaleria (fins a una quarantena d’estands només d’oli lideraven la singularitat de la fira). A la vegada, es mantenia el caràcter de fira de comerços i de maquinària. Les dos fires caminaven al mateix pas i donaven sentit a la realitat econòmica de la ciutat. Les innovacions amb la locomotora de l’oli al davant van portar al 2008 a una primera presentació dels cellers de vi de la comarca i el 2009 posant en valor la pedra de les Garrigues (coneguda sovint com pedra de Vinaixa) i les empreses extractores. El pavelló de l’oli, operatiu des del 2002, donava més auge a l’empenta renovada que l’oli donava al certamen.
Des del 2012, la Fira ha anat perdent estands d’oli i la part comercial local ha perdut puixança a canvi de les empreses que van de fira en fira sense aportar cap singularitat local, un veritable contrasentit.
La reflexió és obligada: quo vadis Fira de l’Oli?
SARRAMOSTRE 
Deixa un comentari