Barcelona i Judea, una vella història

La toponímia, la major o la menor, sempre té la sort de reportar-nos a uns mons antics i sovint desconeguts. Fa uns anys des vaig participar en la gravació de Merlí  que es feia a un institut en desús a la zona de la vall d’Hebron.Quin nom? Hebron és una ciutat de Palestina.

Què hi fa a la zona de muntanya del cap i casal? De fet no només el topònim del barri fa referència a l’antiga Judea sinó que també trobarem un seguit de noms de carrers associats: Sinaí, Jericó, Sidó, Jordà i Natzaret. Sembla que l’origen de tants carrers d’arrel jueva es deu al fet que a l’antiga població d’Horta (annexionada a Barcelona el 1904) s’hi van instal·lar uns ermitans, encapçalats per fra Ponç Astars, que van fundar el 1386  el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (abans “coll de Cerola”). Tot indica que hi havia tants ermitans en aquesta vall que el nom va venir per emular la ciutat de Judea  on hi ha la tomba dels Patriarques (lloc sant de les tres grans religions) i es creu que, en coves, hi ha enterrats Abraham, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob i Lea (David hi fou proclamat rei). Els francesos van cremar el vell edifici el 1808 però ja havia condicionat una part de la toponímia de Barcelona. De fet, els monjos van posar nom a la muntanya de darrere, Tibidabo (segons el nou testament el dimoni es va adreçar a Jesús amb aquestes paraules: Haec omnia tibi dabo si cadens adoraevis me; tot això et donaré si t’agenolles i m’adores). La desamortització de Mendizabal de 1835 va donar el cop de gràcia al monestir i ara hi trobem una gasolinera a la carretera de la Rabassada.

Hebron i Judea per extensió ha estat na terra on la història i les històries se superposen: jueus, edomites, romans, musulmans, croats (amb el nom de Castelló de Sant  Abraham), musulmans… i tot amb una presència més o menys estesa de jueus. Aquesta dèria de negació de la història, de simplificació de bons i dolents, de trencar al relació entre Barcelona i Tel Aviv, etc. no ajuda a gestionar un món complex. Fins i tot els antics usatges del cap-i-casal feien referència a la minoria jueva… tota una declaració de principis.

Dibuix del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron per Pau Rigalt i Fargas